Avui acaba l’ultimàtum de 48H imposat, per Montoro i Moncloa a la
Generalitat, per adoptar el ‘’acuerdo’’, al qual està obligada a acatar
(vaja acord, doncs!), i pel qual es vol impedir que cap cèntim d’euro
vagi destinat al referèndum de l’1 d’octubre. És a dir, aquest
auto-declarat Estat de setge encobert ha deixat en evidència que aquest
‘’autogovern’’, que en teoria era dels més avançats del món, ben
passades les 00h, recordant-me el conte de la ventafocs, era tota un
somni i una il·lusió.
Han passat uns dies des de que el Vicepresident Junqueras es va negar a seguir sotmetent l’administració catalana a aquesta constant humiliació, sense precedents, tot constatant als seus homòlegs espanyols que les institucions catalanes després de l’aprovació de la llei del referèndum, només es deuen a la pròpia legalitat catalana i internacional, i que la justícia espanyola ja no té cap mena de legitimitat per intentar impedir el referèndum d’autodeterminació, i no la té només per les lleis de desconnexió, sinó també per la seva reacció repressiva, de camí a arribar a l’alçada de països tan ‘’democràtics’’ com Turquia, la Xina o Corea del Nord, on qualsevol mesura arbitraria i autoritària contra la població és el pa de cada dia. Només puc dir que, estic segur, que l’acció-reacció del Govern ja estava planificada des del principi, i que tots els escenaris possibles ja estaven previstos, i això els membres de l’Executiu, durant la campanya, ho estan repetint arreu del país.
Ja hem entrat en un estadi inèdit i incert, amb imatges que mai abans ens haguéssim imaginat que es reproduirien en temps moderns: Guàrdia Civil interrogant a membres d’un Pacte Nacional pel Referèndum, que volia un acordat amb l’Estat; el mateix cos escorcollant i/o assetjant teatres, impremtes i mitjans de comunicació; alguns membres de les forces de seguretat confiscant material del ‘’SÍ’’ per tot el territori, mentre Correos impedeix que els socis d’Òmnium Cultural puguin rebre amb plena normalitat la seva revista, perquè ara sembla ser que el terme ‘’Democràcia’’ ara és apologia al ‘’golpisme’’ mentre el tinent general Tejero, el famós home del 23-F, avui defensa amb vehemència l’ordenament jurídic contra el qual va atemptar en el seu passat... Unes imatges que ho capgiren tot... Que ens diu això? El cop d’Estat del 1981 va ser organitzat des de dalt per legitimar-se i aconseguir perpetuar-se en el poder a través de la por? Erdogan els ha agafat com exemple i no al inrevés?
La tan mitificada Transició espanyola avui ha quedat en evidència a conseqüència de l’avançament imparable de la ‘’revolució dels somriures’’, perquè, certament, de poc deuen haver servit 40 anys de suposada democràcia, quan a Catalunya, Euskadi i Espanya s’han començat a vulnerar drets tan fonamentals com la llibertat d’expressió o el dret de reunió, que han provocat una resposta ciutadana i internacional contundent i creixent.
A 13 dies del referèndum, mentre el setge continua augmentant la seva intensitat, els actes polítics favorables al dret a decidir, i els de la campanya pel Sí, es desborden i demostren que la gent ha perdut completament la por al ''poder establecido'', i al igual que Barcelona al 1714, malgrat l’adversitat, l’únic que no es troba a la ment és la idea de claudicar i rendir-se, perquè abans d’acceptar els càstigs sumaríssims d’una derrota, estan disposats a seguir lluitant per assolir, finalment, la victòria final, la de la veritable democràcia, davant d’aquells que creuen que la intervenció de milers de cartells i díptics per un referèndum pot ser mostrat al carrer Gènova de Madrid com un trofeu de guerra per vanagloriar-se davant dels seus. Que no tinguin cap dubte, que el seu somriure s’esborri l’1 d’octubre, perquè...
#1Oct17
🗳️
VOTAREM I GUANYAREM!
Anthony Corey Sànchez Alberto
Han passat uns dies des de que el Vicepresident Junqueras es va negar a seguir sotmetent l’administració catalana a aquesta constant humiliació, sense precedents, tot constatant als seus homòlegs espanyols que les institucions catalanes després de l’aprovació de la llei del referèndum, només es deuen a la pròpia legalitat catalana i internacional, i que la justícia espanyola ja no té cap mena de legitimitat per intentar impedir el referèndum d’autodeterminació, i no la té només per les lleis de desconnexió, sinó també per la seva reacció repressiva, de camí a arribar a l’alçada de països tan ‘’democràtics’’ com Turquia, la Xina o Corea del Nord, on qualsevol mesura arbitraria i autoritària contra la població és el pa de cada dia. Només puc dir que, estic segur, que l’acció-reacció del Govern ja estava planificada des del principi, i que tots els escenaris possibles ja estaven previstos, i això els membres de l’Executiu, durant la campanya, ho estan repetint arreu del país.
Ja hem entrat en un estadi inèdit i incert, amb imatges que mai abans ens haguéssim imaginat que es reproduirien en temps moderns: Guàrdia Civil interrogant a membres d’un Pacte Nacional pel Referèndum, que volia un acordat amb l’Estat; el mateix cos escorcollant i/o assetjant teatres, impremtes i mitjans de comunicació; alguns membres de les forces de seguretat confiscant material del ‘’SÍ’’ per tot el territori, mentre Correos impedeix que els socis d’Òmnium Cultural puguin rebre amb plena normalitat la seva revista, perquè ara sembla ser que el terme ‘’Democràcia’’ ara és apologia al ‘’golpisme’’ mentre el tinent general Tejero, el famós home del 23-F, avui defensa amb vehemència l’ordenament jurídic contra el qual va atemptar en el seu passat... Unes imatges que ho capgiren tot... Que ens diu això? El cop d’Estat del 1981 va ser organitzat des de dalt per legitimar-se i aconseguir perpetuar-se en el poder a través de la por? Erdogan els ha agafat com exemple i no al inrevés?
La tan mitificada Transició espanyola avui ha quedat en evidència a conseqüència de l’avançament imparable de la ‘’revolució dels somriures’’, perquè, certament, de poc deuen haver servit 40 anys de suposada democràcia, quan a Catalunya, Euskadi i Espanya s’han començat a vulnerar drets tan fonamentals com la llibertat d’expressió o el dret de reunió, que han provocat una resposta ciutadana i internacional contundent i creixent.
A 13 dies del referèndum, mentre el setge continua augmentant la seva intensitat, els actes polítics favorables al dret a decidir, i els de la campanya pel Sí, es desborden i demostren que la gent ha perdut completament la por al ''poder establecido'', i al igual que Barcelona al 1714, malgrat l’adversitat, l’únic que no es troba a la ment és la idea de claudicar i rendir-se, perquè abans d’acceptar els càstigs sumaríssims d’una derrota, estan disposats a seguir lluitant per assolir, finalment, la victòria final, la de la veritable democràcia, davant d’aquells que creuen que la intervenció de milers de cartells i díptics per un referèndum pot ser mostrat al carrer Gènova de Madrid com un trofeu de guerra per vanagloriar-se davant dels seus. Que no tinguin cap dubte, que el seu somriure s’esborri l’1 d’octubre, perquè...
#1Oct17
🗳️VOTAREM I GUANYAREM!
Anthony Corey Sànchez Alberto
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada